La cistitis consisteix en la inflamació de la paret de la bufeta de l'orina. També s'anomena FLUTD (malaltia del tracte urinari inferior felí).

En el 70% dels casos no podem identificar la causa que la provoca, i el 30% restant pot ser degut a càlculs, problemes anatòmics, de comportament, neoplàsies o infeccions.

Si veieu el vostre gat anar amb molta freqüència a la safata de sorra, orinar a llocs inapropiats, que les quantitats d'orina són petites o us sembla possible que no en faci, es llepa molt la zona perineal, vocalitza (dolor) en la posició de micció o fa orina amb sang, llavors és important portar-lo al veterinari quan abans millor.

En el diagnòstic serà fonamental descartar que no hi hagi obstrucció uretral ja que podria comprometre la vida de l'animal. Per això el primer a fer és un sondatge, aprofitem per agafar mostra d'orina per analitzar-la i, si cal, fem radiografia. Si tot això és correcte arribarem a la conclusió de que es tracta d'una cistitis idiopàtica o FLC.

A la cistitis idiopàtica intervenen diversos factors d'estrés que originen canvis a nivell del sistema nerviós central, en la permeabilitat i les fibres nervioses de la paret de la bufeta. Algun d'aquests factors són: l'edat (gats joves o de mitjana edat), poca activitat física i poc accés a l'exterior, el sobrepès, una dieta seca, conviure amb més gats, canvis a la vivenda, interaccions entre mascotes i persones...

S'aplicaran diferents teràpies, però a llarg plaç la dieta serà la que aportarà major benefici. Així doncs, alimentar els gats amb dieta humida suposa que hi haurà menys recidives que amb la dieta seca, ja que l'orina estarà més diluida, tenint en compte que els gats beuen poca aigua.

Els gats son animals “neofòbics”, tenen por a tot allò nou, per això quan el gat és petit i està a l'etapa de socialització hem d'aprofitar per introduïr diferents presentacions de menjar (marques diferents, diferents sabors, humit, sec...) ja que això farà que quan sigui adult sigui més fàcil donar-li una dieta especial o una medicació.