Quan arriba la primavera comencen a créixer les espigues. Les espigues són llavors de les plantes gramíneas, tenen una forma en punta de fletxa i uns petits ganxos. Quan s'assequen i es desprenen queden adherides al pèl dels animals o s'introdueixien per diferents orificis: nas, oïdes, ulls...

Aquestes es claven i queden fixades amb molta força.

Símptomes:

-        Si el gos sacseja fortament el cap quan estan al carrer o al poc temps de ser a casa és molt probable que tingui una espiga a l'oïda. Quan més aviat es vagi al veterinari per fer-ne l'extracció serà millor per evitar el dolor, l'otitis o el trencament timpànic.

-        Si l'espiga entra pel nas es produiran esternuts molt forts i nombrosos. Pot haver-hi sagnat i molèsties que es manifesten fregant-se el nas amb les potes. És important poder retirar l'espiga el més aviat possible, doncs a part del dolor que provoca, podria ocasionar una rinitis amb descàrrega purulenta o allotjar-se a pulmó. Hem de tenir en compte que l'esternut pot frenar-se encara que estigui l'espiga al nas. L'extracció es farà amb anestèsia general, ja que el nas té molta quantitat de plecs que compliquen la localització de l'espiga i és una zona molt sensible on cap gos tolera l'exploració despert.

-        A vegades les espigues també poden entrar als ulls. Notarem que l'animal porta l'ull tancat, molt inflamat i té dolor. L'espiga es pot trobar sota les parpelles. Hem de fer una bona exploració oftàlmica doncs pot provocar úlceres corneals i extreure l'expiga amb un coliri anestèsic i tranquilització, si cal.

-        Les espigues també poden penetrar a través dels espais interdigitals o a qualsevol punt de la pell, produint abcessos o migrant a altres zones (torax, abdomen....).

Consells: Intenteu evitar les zones amb moltes espigues, reviseu i raspalleu el gos després del passeig. A la perruqueria podeu demanar que rasurin el pèl de la planta dels peus i la cara interna de les orelles.