PARÀSITS INTERNS

Els gatets es desparasiten mensualment fins als 5-6 mesos i a partir d'aquesta edat les recomanacions varien si és un gat de pis o bé si conviu amb gossos o pot sortir al carrer.

En el primer cas és suficient amb desparasitar-los cada 6 mesos per la poc probable possibilitat que nosaltres vehiculem ous de paràsits, per exemple en trepitjar alguna femta.

En el segon cas convé desparasitar-los cada 3 mesos si fan vida semilliure i també si no surten però conviuen amb gossos perquè aquests poden agafar i transmetre'ls-hi puces que són un hospedador intermediari del cicle d'un cuc pla: Dypilidium.

Aquests tractaments es donen de forma regular doncs maten els cucs que el gat té en aquell moment però no eviten que n'agafi de nou si torna a entrar en contacte amb ous. El contagi és a partir de femtes d'animals afectats, d'aliments contaminats amb aquestes i, com hem dit abans, per ingestió de puces infectades per larves de Dypilidium que arribaran al budell quan al gratar-se se les empassi.

Hi han diferents productes de provada eficàcia en comprimits i també en pipetes que s'apliquen a la pell, molt útils en gats per la dificultat sovint de que es prenguin medicaments per via oral.

PARÀSITS EXTERNS

PUCES: són insectes amb el cos aplanat en sentit longitudinal, de color marronós i que s'alimenten de sang. No sempre les veiem perquè no passen tot el temps sobre l'animal però podem sospitar que en té si trobem uns puntets negres ( com pebre ) que són les seves femtes, sobretot a la zona del coll però també a la base de la cua.

Produeixen picor, en alguns gats al.lèrgies, transmeten malaties (Hemoplasmes) i són un hospedador intermediari d'un cuc intestinal (Dypilidium).

Els seus ous cauen a l'entorn (llits, catifes...) i això s'ha de tenir en compte a l'hora de tractar-los perquè si no es van reinfestant.

PAPARRES:  s'enganxen al gat i ingereixen sang. A part de la lesió que produeixen al fixar-se poden ser vectors de malalties per als gossos i per l'home que poden provocar alteracions importants com anèmies, problemes de coagulació, baixada de glòbuls blancs, artritis, febre...

MOSQUITS: acostumen a picar en àrees de poc pèl com el pont del nas i pabellons auriculars i poden provocar reaccions similars al granuloma eosinofílic ( lesions a la pell del gat d'origen al.lèrgic, en parlarem en un altre article).

La Leishmaniosi està descrita en el gat però hi ha una incidència molt baixa.

Al mercat hi ha diferents productes molt útils pel control d'aquests paràsits que s'apliquen en forma de pipeta localment a la pell de la base del coll on el gat no arriba a llepar-se, sprays i collarets.

És molt important no utilitzar pipetes o productes de gos que continguin Permetrines doncs els gats són molt sensibles a aquest tipus d'insecticida perquè no les metabolitzen correctament i els hi poden provocar una intoxicació greu i mortal amb: tremolors, contraccions musculars, convulsions,

pupiles dilatades, salivació, incoordinació i febre.

No hi ha antídot i el tractament consisteix a rentar el gat per eliminar el màxim de producte, controlar les convulsions amb fàrmacs i cures de suport amb fluids fins que l'animal es recuperi.